Tanta feina per, al final, espifiar-la.

08 Abr Tanta feina per, al final, espifiar-la.

Aprofitant les darreres mini vacances de setmana santa (minis en el sentit que no vam poder ni fer les vacances senceres), he pogut gaudir de la PS3 quasi plenament. I és que fa poc, i aprofitant l’excusa de fer anys m’han arribat a les mans dos dels darrers títols que la consola anuncia com a grans novetats. Un d’ells, Heavy Rain, sense cap mena de dubte, es tracta d’una gran novetat, però l’altre, Just Cause 2, no deixa de ser un bon joc, però sense aportar res de nou al panorama.

Heavy Rain, a part de fer-te posar seriós pel seu contingut, fa un pas endavant en el món dels videojocs. Planteja un punt de fusió entre el món del cinema d’animació en 3D i els videojocs. Una autèntica producció cinematogràfica per a una consola, que aprofita al màxim les capacitats gràfiques de la seva tarja. Les textures dels personatges, els ambients, la il·luminació, la banda sonora, la trama, el neguit que passes al jugar-lo, tot, ratlla la perfecció. Potser el mecanisme de joc és un pel repetitiu, però lo novedós  el deixarà segur com un dels jocs de l’any i sens dubte com el primer d’una nova forma d’aventura gràfica.

Just Cause 2, però, no te tantes novetats. Es tracta d’un “Sandbox” (o sistema de joc en que tens la sensació de moure’t en total llibertat) que no es limita només a una ciutat, o una illa, si no que expandeix la seva zona de joc a tot un país. El joc es entretingut i les ganes de conèixer més i més terreny et fa gaudir d’aquesta aventura d’acció i espies de la CIA intervenint secretament en afers interns d’un país.

Els dos jocs son apostes dels seus desenvolupadors, per innovar, i aportar el màxim realisme a les seves produccions. El problema es que un cop el joc arriba a Europa,i vull pensar que és un problema a nivell continental, el doblatge que es fa del mateix resulta un insult, quasi, a la nostra intel·ligència. Pocs actors, veus que no es corresponen amb el caràcter, poques ganes de fer-ho be, però esforçant-se en gastar pocs recursos. Aquí és on mor un bon videojoc. No és un problema de tecnologia, ni de capacitat de les consoles, és un problema de fer les coses rapidet i malament. En el cas de Heavy Rain ens trobem en escenes en que dos personatges tenen al mateix doblador, i encara que l’actor fa el que pot, acabes no entenent com és possible que el criminal més perillós del món i el investigador de la cia semblen germans, malgrat un faci 2 metres, pesi 140 kg. i sigui negre, i l’altre un esquifit blanc de 65 kg.

El pitjor dels casos ens queda posar la versió en anglès, si es que el joc ho permet, cosa que no he provat, però més et cal dominar la llengua de Shakespeare per poder seguir la trama i que no et degolli l’assassí del Origami.

Sin comentarios

Publica un comentario